04 Oct Qui és el gran Jutge? El públic o tu?
Qui és el gran Jutge? El públic o tu?
Una de les pors de parlar en públic més comuns és la por de sentir-se jutjat:
Què diran si m’equivoco? Què diran si veuen que no en sé prou? Què diran si em fan alguna pregunta i no sé la resposta? És interessant observar que sovint el que fem és una projecció. Què vull dir? Doncs que com deia el poeta Joan Brossa “Allò que dius de mi no diu res de mi però ho diu tot de tu”
M’ explico: Vull dir què molts cops quan parlem en públic posem en els altres els judicis que nosaltres tenim sobre nosaltres mateixos. Vol dir que per si per alguna raó jo m’ estic sentint ridícul en aquell moment, probablement pensaré que els altres em veuen ridícul, o si jo no em sento suficientment autoritzat o competent per parlar d’aquella matèria en públic, puc sentir que els altres em jutjaran pensant que no es sé prou d’aquell tema.
D’aquesta manera amb aquests judicis desplacem els judicis que tenim sobre nosaltres mateixos i els posem en els altres.
Et proposo un moment que facis una llista de quins judicis tens sobre tu mateix quan parles en públic. Ara aturat un segon, i
respon-te aquesta pregunta; aquests judicis tenen més a veure amb tu o amb el públic? Qui és el gran Jutge? Tu o el públic?
¿Quién es el gran Juez? ¿El público o tú?
Uno de los miedos de hablar en público más comunes es el miedo de sentirse juzgado: ¿Qué dirán si me equivoco? ¿Qué dirán si ven que no sé lo suficiente? ¿Qué dirán si me hacen alguna pregunta y no sé la respuesta?
Es interesante observar que a menudo lo que hacemos es una proyección. ¿Qué quiero decir? Pues que como decía el poeta Joan Brossa “Lo que dices de mí no dice nada de mí, pero lo dice todo de ti”
Me explico: Quiero decir que muchas veces cuando hablamos en público ponemos en los otros los juicios que nosotros tenemos sobre nosotros mismos. Es decir que por si por alguna razón yo me estoy sintiendo ridículo en ese momento, probablemente pensaré que los demás me ven ridículo, o si yo no me siento suficientemente autorizado o competente para hablar de aquella materia en público, puedo sentir que los otros me juzgarán pensando que no se sé de ese tema. De esta manera con estos juicios desplazamos los juicios que tenemos sobre nosotros mismos y los ponemos en los demás.